Són organismes més petits que els organismes que formen el nécton, tot i que aquests dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic. Els organismes planctònics tenen capacitat per surar a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndixs més o menys ramificats, i tenen una gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos. El plàncton està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:
· Coccolitofocals: Algues petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenades coccòlits.
· Silicoflagel·lades: Cèl·lules petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de sicili.
· Dinoflagel·lades: Tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un solc equatorial que allotja un dels flagels. La membrana cel·lularsol estar dividida en una sèrie de plaques juxtaposades.
· Diatomes: Es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de planctina i silici. Les teques encaixen com una capsai la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndixs també llargs.
El zooplàncton o plàncton animal el formen animals microoscòpics que s'alimenten de fitoplàncton. Els dos grups més importants són:
· Tintínids: Són ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.
· Copèpodes: Petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, aconsegueixen desplaçar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada