Estructura del mar Mediterrani

Mar d'Alboran: Està situat en la part més occidental de la mar mediterrània. Té per límits: al nord, la costa peninsular d'Espanya, al sud, les costes africanes del Marroc i d'Argelia, a l'oest, l'estret de Gibraltar, que el connecta amb l'oceà atlàntic, i a l'est, tot lo que és la part restant del mar mediterrani.

El mar d'Alborán es converteix en una zona de transició entre la mar mediterrània i l'oceà Atlàntic de característiques oceanogràfiques ven diferents. El desnivell entre el mari l'ocea permet un intercanvi d'aigües que es tradueix en un fluix d'aigua superficialatlàntica entrant a la Mediterrània compensada en un fluix d'aigües mediterrànies en sentit contrari sobre el fons de l'estret. 

 

Mar Menor: Llacuna litoral mediterrànea d'aigua salada situada a la Regió de Múrcia. Es tracta de l'albufera espanyola de major extensió i poseeix valors mediambientals. Està separat del mar Mediterrani per una franga de sorra de 22 km de longitud i d'entre 100 i 200 m d'amplada, anomenada La Manga del Mar Menor. Té una superfície de 135 km quadrats i es van trobant platges d'aigües transparents de poca profunditat.

A la seva zona sur es troben cinc illes d'origen volcànic, tres de les quals són les anomenades illes majors:

l'Illa Perdiguera, l'Illa del Baró i l'illa del Cèrvol. Les altres dos illes volcàniques són les anomenades illes menors, que són l'illa Rodona i l'illa del Sujecte. 

Les costes que banya el mar Menor pertanyen als municipis de Sant Javier, Sant Pedro de Pinatar, Los Alcázeres i Cartagena.

Mar Chica: Aquest mar, també anomenat llacuna de Nador, és una llacuna costanera salada de 115 km quadrats, situada al nord del Marroc. Té una profunditat màxima de 8 metres i estroba a pocs kilòmetres al sud de Melilla. Està separada del mar Mediterrani per dos franges sorrences, Boukana (al nord) i Aljazeera (al sud). Als seus costats es troben les ciutats de Nador, Beni Ansar i Kariat. Durant el protectorat Espanyol, la mar Chica va ser la localització d'una base d'hidroavions de l'excèrcit espanyol, la Base de Hidroavions del Atalayón. 

situació del mar menor i mar chica:

Mar Jònic: Està situat des del sud del mar Adriàtic, està limitat a l'oest per Italia, incluient Calabria i Sicilia, i a l'est pel sud d'Albania, les illes Jòniques i el noroest de Grècia. Està unit amb el mar Tirrena a través de l'estret de Messina i al mar Adriàtic a través del canal d'Otranto.

La seva situació en la part oriental del mar mediterrani, fa que hi hagin trets físics que caracteritzen el mar, com la forta irradiació solar, origen d'una enorme evaporació, i el feble intercanvi d'aigua, amb l'oceà. Aquests dos fets fan que la temperatura tingui poques oscil·lacions i es mantingui habitualment per sobre dels mars més occidentals, excepte en el Golf de Jarent.

Mar tirrena: És la part del mar mediterrani que s'extén a l'oest de la península Italiana entre Córsega, Sardenya, Toscana, Lazio, entre altres. S'uneixen per l'estret de Messina separant el mar Ligúria per l'illa d'Elba. 

La profunditat d'aquest mar, que arriba a uns 3.185 metres, es caracteritza per les abundants cadenes muntanyoses pertanyents a les falles de les plaques tectòniques europees i africanes, lo que produeix activitat volcànica amb freqüència.

Tot i que l'activitat pesquera no es quantitatiosa, numbroses espècies han rebut durant segles per enriquir la gastronomia local.

Mar Liguria: Subdivisió del mediterrani on els seus límits si bé no son precisos estan delimitats per un triangle imaginari on els seus vèrtexs son: el cap Ferrat francès, prop de Niça, la punta di Revelatta, prop de Còrsega, i el Cap de Piombino, situat en una de les costes de La Toscana.

Aquest mar es caracteritza per per la bellesa panoràmica i el seu clima agradable. Comprèn la costa Apuana,  el golf de Tigullio, la Versilia, la costa pisana, la costa Spezzina la riviera Ligure delle Palme a l'oest de Savona i la costa dels Etruscs fins el golf de Baratti.

Entre les illes, les més importants són la de Elba, l'illa de Capraia i l'illa de Gorgona, pertanyents a l'arxipèlag Toscà, Palmaria, Tino i Tinetto situades a la riviera Ligure di Levante. 

Mar balear: És un cos marítim litoral també del mar Mediterrani, que es troba davant de la costa oriental de la Península Ibèrica, entre l'arxipèlag Balear i la costa del Llevant. Aquest mar s'exten des del cap de San Antoni (provincia d'Alicant) fins al cap de San Sebastià (província de Girona). Inclueix les costes de València, del Azahar (conegudes com a golf de València), la costa Dorada i gran part de la costa Brava. Les principals ciutats riberenyes localitzades en aquest mar són Barcelona, Valencia i Palma de Mallorca. Per altre part, existeix la tendència de considerar el mar Balear com el mar que envolta les illes Balears, subdividint-lo en el mar Català (que ja us en parlaré d'ell a continuació), i en el mar de Sardenya (que també us en parlaré després del mar català).

 

Mar Catalana: Està situada al mar Balear, entre la costa est de la Península Ibèrica i l'arxipèlag Balear. Conté un volum d'aproximadament 61000 km cùbics, una superfície aproximadament de 74000 km quadrats i una profunditat màxima de 2500 metres. Al nord està delimitat per la línia que va des del cap de Sant Sebastià cap a les costes de Catalunya, i per la línia que va des del cap de Fevàritx a la costa de Menorca, i el sud-est està delimitat per la línia que va des del cap de Sant Antoni fins al país Valenciá, afegint les costes de les illes Balears i els canals d'Eivissa, Mallorca i Menorca. El mar Català, com el seu propi nom ho indica, envolta les costes de les terres catalanes. Aquesta mar és una subconca topogràficament molt ben definida. 

 

Mar de Cardenya: Cos marítim mediterrani situada, com el seu nom ho indica, entre l'illa de Sardenya i les illes Balears. Les províncies sardes que la boregen de nord a sud són: Olbia-Tempio, Sassari, Oristano, Medio Campidano i Cagliari. Els principals entrants que obren aquest mar són el golf d'Asinara, Alghero y d'Oristano, i les badies d'Alcudia i Pollença. Toca la màxima profunditat de 3068 metres a uns 150 kilòmetres al nord-est de l'illa de Menorca. Les dos illes principals que es troben en aquest mar italià son l'illa de Sant'Antioco i l'illa de Sant Prieto, localitzades al sud-oest de l'illa de Sardenya. Els rius que desemboquen en aquest mar són tots curts, sent els més importants el riu Tirso, el riu Temo i el riu Mannu.

 

Mar Egeu: Àrea Mediterrània situada entre sud-est de Grècia i l'oest de Turquia. Aquest mar està delimitat al sud per un arc que atravesa, en direcció oest-est per les illes de Citera, Creta, Kasos, Kàrpatos i Rodas. És difícil atribuir-li una superfície exacte, sent un valor aproximat a 180000 km quadrats. De nord a sud, sa extensió màxima és de 600 km, i d'est a oest és d'una extensió d'aproximadament 400 km. Moltes de les illes que es troben en aquest mar pertanyen a Grècia, per lo que es pot considerar que aquest mar és un mar interior de Grècia, per lo que fa freqüent els conflictes entre Grècia i Turquia per aquest mar. El seu nom prové del rey atenenc Egeu, que més endevant van proclamar aquest mar amb aquest nom.

Mar Adriàtic: Cos d'aigua localitzat al sud d'Europa que separa a la península Ibèrica, a l'oest, de la península dels Balcans, situat a l'est. és un golf estret i allargassat que mesura com a màxim 200 km d'ample d'est a oest, i 800 km de nord a sud. En el seu extrem meridional limita amb el mar Jònic, del qual el separa del canal d'Otranto. La seva superfície total és d'aproximadament 160.000 km quadrats. Aquesta costa és generalment baixa, unin-se, al nord-oest, amb els pantans i llacunes del sobresortit delta del riu Po.